L´ALCUDIA RIBERA ALTA - HOME

 

 

 

   Alqueria musulmana va ser donada per Jaume I el 1.238 a Pere de Montagut, qui atorgà carta de població a 54 repobladors cristians el 1.252. El senyor va repartir a cada poblador una casa, 72 fanecades de regadiu i 2 de secà, a cens de 20 sous i una gallina pel Nadal, i es reservava per a ell 469 fanecades, que juntament amb el castell formaren la reserva dominical. El senyor tenia el monopoli sobre forns i molins, i el dret de lluïsme (5% de les vendes i particions), el de justícia, etc. El 1.344, Pere de Vilanova li confirmà els Furs de València. El 1.382 es va separar de la jurisdicció d'Alzira i hom l'atorgà el títol de vila el 1.433. El 1.393 va signar un acord amb el senyor pel que restava lliure, mitjançant el pagament d'una quantitat anual (33 lliures) de la majoria de les peites personals (peita, host i cavalcada, sopar, taula…). El 1.428 obtingué d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal. Durant la Germania destacà per la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals ocupats en l'artesania de la seda, que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals. Amb la repressió, hagué d'indemnitzar el senyor amb 10.000 ducats i el rei amb 2.000. Darrere la crisi del s. XVII, que provocà un fort endeutament de la vila, el 1.680, inicia contra el comte un plet sobre les regalies i el senyoriu directe, interromput per la guerra de Successió, durant la qual fou caserna de les tropes borbòniques del duc de les Torres. El plet acabà amb la concòrdia de 1.711, per la que el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i, establint que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada, les de vinya de vi, 1/25 de la collita i les terres de secà 1/15. El segle XVIII representà una època de gran prosperitat per a la vila, la qual se simbolitza en el nou temple parroquial, neoclàssic, dedicat a Santa Ana i començat el 1.746, en el que treballaren els més significatius artistes acadèmics de l'època i que per la seua grandiositat és coneguda com la catedral de la Ribera. Els beneficis de l'artesania de la seda propiciaren el sorgiment d'una poderosa burgesia agrícola, amb aficions il.lustrades (Madramany, Jornet, Vallés...) que controlaren el govern municipal i encetaren el 1.730, contra el comte, un plet per a incorporar la vila al Reial Patrimoni. El 1.812, i recolzant-se en els decrets de Cadis sobre els senyorius, va pledejar de nou amb el comte al qual es va negar a pagar les 4.000 lliures. El senyoriu passà als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat. Segons Cavanilles, el 1.795 produïa seda, blat, oli, dacsa, fruites i hortalisses. El 1.344 tenia 684 habitants (alcudians); el 1.715, 1.679; el 1.900, 3.312 i el 1.994, 10.648. El seu terme abasta 23,8 qm2.

 

perespito@hotmail.comSI CONOCES ALGUNA DIME SU DIRECCION.

Gracias, Nardo de Carcaixent