CASTELLO RIBERA ALTA HOME

UN POCO DE HISTORIA:

La vella torre musulmana que va donar nom al poblat, situada en un tossa prop de l'actual emplaçament de la vila, devia trobar-se semiderruïda ja en l'època de la conquesta cristiana. A penes reconquistat per Jaume I, el lloc de Castelló passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja acontecia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha segut la de Castelló de Xàtiva. Va perdre immediatament quasi tota la seua població musulmana, reduïda a deu moriscs el 1.486. Per estar repoblada amb cristians vells la repercussió de l'expulsió dels moriscos el 1.609 en la seua demografia va ser mínima, a diferència del que va ocórrer amb molts poblats veïns. Unint els seus cabdals i homes als de Xàtiva, Castelló va participar en les guerres de la Unió, contra la Castella de Pere I --l'any 1.358, en el curs d'una contesa, el rei Pere IV manà demolir la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes--, i en la revolta de les Germanies. Llavors (1.510), el lloc comptava amb 90 cases. Per privilegi atorgat per Felip II, Castelló es convertí en vila independent de Xàtiva el 3 d'octubre del 1.587 culminant d'aquesta manera un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila en tal sentit. A aquest mateix monarca deu la població el privilegi --datat el 26 d'agost del 1.591-- de construcció de la cridada sèquia d'Escalona, que rega les terres del seu terme municipal, encara que serà en temps de son fill, Felip III, quan començarien realment les obres projectades. Les 150 cases de la població albergaven per eixes dates al voltant dels 1.000 habitants. Durant la guerra de Successió va sofrir el poblat un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i donat que Castelló havia abraçat la causa austracista, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre les seues autoritats de les de Carcaixent des del 1.708 al 1.735. L'any 1.725, segons Cavanilles, el poble comptava amb 1.800 habitants (castelloners), que malvivien dels fruïts del cultiu de l'arròs i de la seda. Les febres tercianes hi causaven estralls entre la població, fins el punt de que el 1.786 aquesta havia disminuït a 1.461 ànimes. La vila va assistir passivament als avatars bèl.lics i polítics del segle XIX. Pels seus carrers es passejaren els dragons francesos del mariscal Suchet, els seus habitants van veure sortir als dominics del convent de Sant Vicent Ferrer en virtut de les lleis desamortitzadores, i la població fou saquejada pels carlins el 1.836, que entraren novament en els seus carrers l'any 1.873. La guerra civil espanyola va causar en la seua població al voltant de seixanta morts d'ambdós bàndols. Actualment (1.994) la seua població ultrapassa els 7.000 habitants (7.041) repartits en un terme de 20,4 qm2. Entre les personalitats més notables de la vila es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot, Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal i l'il.lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco.

 

perespito@hotmail.comDIME SU DIRECCION. TINES ALGUNA FOTO DE CASTELLO...PARTICULAR?