RAFELGUARAF -RIBERA ALTA  -HOME-

BUSCO WEBS DEL RAFELGUARAF PARA INCLUIRLARS EN EL DIRECTORIO

perespito@hotmail.comDIME SU DIRECCION.

Informaciò general per Vicent Sanchis i Martínez

Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. de València. L'extensió del seu terme és de 16,32 km2, dintre del qual comprén els llocs d'el Tossalet, Berfull, i el Riurau, amb un total de 2.472 habitants a 31-12-97. El terme és accidentat al sector sud-oriental (el punt més elevat és la Penya Roja a 345 metres d'altitud) i es caracteritza bàsicament per l'oposició entre la zona de les serres (al sud-est) i les terres de cultiu, el pla (al nord-oest). El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. Les mitjanes tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 26º d'agost.

La superfície cultivada suposa aproximadament el 56,7% del total, mentre que la inculta ocupa el 37,5%. Les estructures agràries es basen en una propietat de la terra molt distribuïda i amb un alt índex de minifundisme. Hidrològicament el terme està conformat per una densa xarxa de barrancs que prenen la direcció d'est a oest, i està creuat, entre d'altres, pel barranc del Pinar. Els conreus, gràcies a l'aigua del riu d'Albaida, són a través de séquies que formen part de la Séquia Comuna de l'Ènova (400 ha) i de pous (490 ha). A destacar que el tarongerar constitueix gairebé un monocultiu (750 ha) i que la superfície de secà és poc important (unes 30 ha).

Hi ha constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític. Rafelguaraf era una antiga alqueria islàmica; hi ha documentació que acredita l'existència d'una mesquita així com d'uns banys àrabs. Després de la conquesta del rei Jaume I, però, la població continuà sent mudèjar al 100% fins l'expulsió morisca, en què tots tres nuclis quedaren despoblats. Se sap que el dia 22 d'octubre de 1609 foren embarcades a Dénia un total de 122 persones de Rafelguaraf; Berfull tenia aleshores 20 focs (96 habitants), i el Tossalet en tenia 23 (110 habitants). A posteriori, el Tossalet va passar a denominar-se Tossalnou, i a Rafelguaraf li fou atorgada carta de poblament el 6-VII-1626 per Joana Eslava, Comtessa del Castellar.

Durant la Guerra de Successió, el senyor de Rafelguaraf, Comte d'Almenara, va prendre part per Felip V; pel contrari, el senyor de Berfull va prendre part per Carles III d'Àustria, arribant a ser governador de les forces dels maulets a Xàtiva. Entre 1720 i 1778 hi hagué un plet per la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva contra les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria; tot i arribant posteriorment a ser terme de Rafelguaraf entre setembre de 1851 i setembre de 1852. L'actual configuració municipal va concloure amb les agregacions de Berfull (el 24-VIII-1846) i el Tossalet (el 26-VI-1870), població on cal destacar l'elegant portada de l'església, interessant pel seu equilibri i per la sàvia combinació d'elements classicistes ben ordenats.

A mitjans del segle XIX s'originà el llogaret del Riurau; època en què augmentà el conreu del tarongerar, per influència, en gran mesura, dels llauradors carcaixentins. En les revolucions de 1854 i 1868 es va prendre part pels liberals de manera pacífica. Altre fet remarcable fou la desamortització dels béns comunals municipals que en 1871 passaren a propietat de la família Reig Bigné. En l'edifici de l'ajuntament, de 1896, cal ressaltar la façana principal amb decoració de ressonàncies medievals i d'acord als postulats historicistes de l'època. Durant la Segona República i la Guerra Civil cal destacar la quasi total absència de fets violents in situ, a excepció de la crema de l'arxiu parroquial i de l'església, que fou substituïda en 1948 per una altra segons un gust sobri i auster i amb escassa decoració exterior.